LAURA

"L'experiència amb "La Mantita" a AmaTerraCrianza,  la vaig començar quan la meva filla tenia 6 mesos i ara en té quasi 8 i segueixo en el projecte. Aquests dos mesos m'han estat molt útils sobretot per a tenir eines per a observar amb atenció la meva filla en el seu desenvolupament evolutiu i els seus aprenentatges i per tant anar posant les eines i recursos al seu avast per a què pugui seguir el seu propi camí evolutiu.

M'ha permès una distància necessària entre les dues; d'una banda perquè tot i ser un nadó ara veig que necessita el seu propi espai a terra per al seu desenvolupament natural psicomotriu i lliure i de l'altra perquè jo també necessito certa distància i cuidar-me. Això vol dir que com a mare que ho vol fer "lo millor possible" de vegades em descuido de mi i això no ajuda en la nostra relació materno-filial.

A AmaTerra a part d'aprendre a observar la meva filla, aprenc i destino un temps a aprendre a observar-me a mi mentre l'observo i què és el què em passa davant determinades accions seves i què puc fer per a sentir-me millor com a mare, com a dona i com a persona que acompanya un altre ésser cap al seu propi desenvolupament.

També gaudeixo d'un temps comú amb altres mares i nadons que durant una estona practiquem i se'ns dónen recursos per a relaxar el cos, la ment i això ajuda a adquirir més presència i des d'aquí poder observar millor les necessitats de la meva filla com també ella en detectar-me més descansada i tranquila també està més centrada en ella mateixa i les seves tasques a la manta.

He après a observar els seus aprenentatges motrius i cada nova petita avanç cap a la seva autonomia motriu des de giravoltar sobre sí mateixa, observar-se les mans i el seu moviment, la manera com es desplaça al terra, allò que l'atrau, he après a canviar-li objectes que escruta alguns durant temps i temps i d'altres els deixa, a què certs músculs necessiten un entrenament fins a poder bellugar-se i això repercuteix després en com es mou més endavant i usa uns moviments o uns altres, que determinats moviments requereixen ajuda i ella la demana i com alguns els incorpora i d'altres els desestima, com hi ha moviments minúsculs amb els dits i d'exploració , com es pot passar llargues estones agafant i deixant objectes i aquesta acció li permet moure's cap a altres direccions, que hi ha coses que vol aprendre a terra i d'altres les aprèn estant en braços, que de fet aprèn a totes hores i està plena de vida...

El què agraeixo a aquest acompanyament de la Méme és que ho fa d'una distància que permet que cadascuna vagi aprenent de la seva quotidianitat. A AmaTerra no hi ha fórmules, ni pràctiques bones o dolentes respecte la criança. El dia a dia, el treball constant d'observació pròpia i dels fills és el què permet anar aprenent i això dura tota la vida... l'únic que aquest impuls inicial jo el valoro molt com a mare primerenca i com a persona que vull responsabilitzar-me i donar un recolzament conscient a la meva filla. És una eina que d'haver-la conegut abans penso que m'hagués estat molt útil ja des dels primers mesos.

Ara bé des que hi assisteixo m'ha ajudat a enfortir-me i prendre confiança a què: qui millor detecta i pot assistir a les necessitats de la meva filla sóc jo i això penso que és molt positiu per a ambdues. Almenys m'ajuda a empoderar-me com a mare i no menystenir la meva tasca.

Gràcies i hi anem treballant !!"